La palabra líder suele traer a la memoria el papel de dirigentes, personas o cargos influyentes, especialmente en el mundo institucional, organizacional, o deportivo.
Existe no obstante una nueva visión, sobre el auténtico liderazgo, Joseph O’Connor lo define como la capacidad de “llevar a la práctica lo que es importante para la persona”, con la ayuda, si es preciso, de personas que compartan opiniones o intereses parecidos.
Esta descripción ofrece una perspectiva mucho más amplia y abierta sobre esta capacidad. Ya no es algo circunscrito al mundo organizacional o institucional, sino más bien una competencia necesaria para cualquier persona en una sociedad en constante cambio.
Cuatro son los pilares que lo sustentan:
- Autoconocimiento y autodescubrimiento (Inteligencia intrapersonal)
- Pensamiento estratégico (a grandes rasgos, la capacidad de definir y conseguir objetivos)
- Inteligencia interpersonal (habilidades de comunicación e influencia, trabajo en equipo...)
- Pensamiento sistémico (comprender y optimizar las interacciones de distintas variables en contextos diferentes para la consecución de los objetivos formulados)
El autoliderazgo es el eje central para que el líder sea merecedor de confianza, ante sí mismo (sí, ante sí mismo) y, en su caso, ante los demás. No es capaz de liderar a los demás quien no es capaz de liderar su vida.
El líder de grupos añade a las dos competencias anteriores, la inteligencia interpersonal y el pensamiento sistémico, si bien se trata de habilidades igualmente operativas y necesarias en el día a día. (¿Quién no tiene que tratar con niños, compañeros, vecinos, amigos o desalmados directores de banco...?)
Es fundamental entender que el verdadero líder de grupos, no prioriza el servicio de los intereses egocéntricos, más bien ejerce su influencia en nombre de un propósito superior, grupal o institucional; permitiendo y facilitando que sus colaboradores protagonicen y desplieguen sus competencias y aprendizajes pendientes.
No podemos olvidar uno de los aspectos oscuros del liderazgo, el ansia de poder para ejercer una influencia intrusiva e interesada en el pensamiento ajeno. Este tipo de liderazgo ha conducido en casos extremos a auténticas masacres (en la mente de todos están los suicidios en masa inducidos por supuestos gurús sectarios) y en no pocas ocasiones a engaños y frustraciones.
Detrás del carisma de tales sujetos, suelen habitar profundas carencias que compensan su falta seduciendo desde un yo social sobredimensionado e interesado, ¡y también hábil! La aptitud al servicio de una actitud confusa es la peor de las armas; de nuevo remarcar ante este peligro, la importancia del contacto auténtico con uno mismo (y esto incluye la humildad no resignada) para evitar ser seducido por las luces fatuas del lado oscuro del liderazgo.
www.josepguasch.com
Curso de liderazgo módulo I
Curso de liderazgo módulo II
martes, 12 de julio de 2011
sábado, 9 de julio de 2011
Lideratge
La paraula líder, tot sovint ens recorda el paper de dirigents, persones o càrrecs influents, especialment en el mon institucional, organitzacional i fins i tot esportiu.
Tot i així, una nova visió sobre el lideratge, més propera i essencial ens pot apropar aquesta visió a la realitat quotidiana. Josep O’Connor diu al respecte: “Liderar és dur a la pràctica el que es important per la persona”, amb la col·laboració, si és necessari, de persones que comparteixen opinions o bé interessos comuns.
Aquesta descripció ofereix una perspectiva molt més amplia i oberta sobre aquesta capacitat. Ja no es tracta de quelcom inherent al món empresarial, institucional o bé organitzacional, ho defineix com una competència necessària per una societat en constant canvi.
Quatre són els pilars:
- Auto coneixement i descobriment d’un mateix (Intel·ligència intrapersonal)
- Pensament estratègic ( capacitat de definir i assolir objectius)
- Intel·ligència interpersonal (habilitats de comunicació i influència, treball en equip...)
- Pensament sistèmic (comprendre i optimitzar les interaccions de diferents variables en contextos diferents per a la consecució dels objectius formulats)
L’autolideratge és l’eix central per a que el líder mereixi confiança, davant d’ell mateix (sí, davant d’ell mateix!) i, si s’escau, davant dels altres. No pot liderar els altres qui no pot conduir la seva vida.
El líder de grups afegeix a les dues competències primeres la intel·ligència interpersonal i el pensament sistèmic, tot i que es tracta de capacitats igualment operatives i necessàries en el dia a dia (per tractar amb els fills, la família, companys de feina, veïns, professionals varis...)
És fonamental entendre que el veritable líder de grups no prioritza el servei dels interessos egocèntrics, més aviat dirigeix la seva influència en nom d’un propòsit superior, bé sigui grupal o institucional; tot facilitant que els col·laboradors protagonitzin i despleguin les seves competències i aprenentatges pendents.
No podem oblidar un dels aspectes foscos del lideratge, el deliri de poder per a exercir una influència intrusiva i interessada en el pensament dels altres. Aquest tipus de “lideratge” ha conduït en casos extrems a suïcidis col·lectius i, en no poques ocasions a enganys i posteriors frustracions.
Sota el carisma d’aquests individus, sovint s’hi troben mancances personals que compensen tot seduint des de un Jo Social sobredimensionat i interessat, però també força hàbil!. L’aptitud al servei d’una actitud confusa és el pitjor dels enganys; davant d’aquest perill la importància del contacte autèntic i sincer amb un mateix (i això inclou la humilitat no resignada) per a evitar ser seduït pels llums il·lusoris del costat fosc del lideratge.
A Espai Obert hem dissenyat uns seminaris intensius d’estiu de lideratge pel teu dia a dia, per consultar prem als enllaços:
Mòdul I Autoconsciència i pensament estratègic
Mòdul II Habilitats de comunicació
Josep Guasch
www.josepguasch.com
Tot i així, una nova visió sobre el lideratge, més propera i essencial ens pot apropar aquesta visió a la realitat quotidiana. Josep O’Connor diu al respecte: “Liderar és dur a la pràctica el que es important per la persona”, amb la col·laboració, si és necessari, de persones que comparteixen opinions o bé interessos comuns.
Aquesta descripció ofereix una perspectiva molt més amplia i oberta sobre aquesta capacitat. Ja no es tracta de quelcom inherent al món empresarial, institucional o bé organitzacional, ho defineix com una competència necessària per una societat en constant canvi.
Quatre són els pilars:
- Auto coneixement i descobriment d’un mateix (Intel·ligència intrapersonal)
- Pensament estratègic ( capacitat de definir i assolir objectius)
- Intel·ligència interpersonal (habilitats de comunicació i influència, treball en equip...)
- Pensament sistèmic (comprendre i optimitzar les interaccions de diferents variables en contextos diferents per a la consecució dels objectius formulats)
L’autolideratge és l’eix central per a que el líder mereixi confiança, davant d’ell mateix (sí, davant d’ell mateix!) i, si s’escau, davant dels altres. No pot liderar els altres qui no pot conduir la seva vida.
El líder de grups afegeix a les dues competències primeres la intel·ligència interpersonal i el pensament sistèmic, tot i que es tracta de capacitats igualment operatives i necessàries en el dia a dia (per tractar amb els fills, la família, companys de feina, veïns, professionals varis...)
És fonamental entendre que el veritable líder de grups no prioritza el servei dels interessos egocèntrics, més aviat dirigeix la seva influència en nom d’un propòsit superior, bé sigui grupal o institucional; tot facilitant que els col·laboradors protagonitzin i despleguin les seves competències i aprenentatges pendents.
No podem oblidar un dels aspectes foscos del lideratge, el deliri de poder per a exercir una influència intrusiva i interessada en el pensament dels altres. Aquest tipus de “lideratge” ha conduït en casos extrems a suïcidis col·lectius i, en no poques ocasions a enganys i posteriors frustracions.
Sota el carisma d’aquests individus, sovint s’hi troben mancances personals que compensen tot seduint des de un Jo Social sobredimensionat i interessat, però també força hàbil!. L’aptitud al servei d’una actitud confusa és el pitjor dels enganys; davant d’aquest perill la importància del contacte autèntic i sincer amb un mateix (i això inclou la humilitat no resignada) per a evitar ser seduït pels llums il·lusoris del costat fosc del lideratge.
A Espai Obert hem dissenyat uns seminaris intensius d’estiu de lideratge pel teu dia a dia, per consultar prem als enllaços:
Mòdul I Autoconsciència i pensament estratègic
Mòdul II Habilitats de comunicació
Josep Guasch
www.josepguasch.com
Suscribirse a:
Entradas (Atom)